Els primers anys de la victòria —a la rectoria jo encara vaig veure molts documents datats al «segon o tercer any triomfal de la victòria», com si el món hagués tornat a començar l’endemà d’acabada la guerra—, era obligatori vestir-se amb la camisa blau marí i la boina vermella, nois i noies, a elles els deien margarides, assistir en formació a la missa major i fer una desfilada amb banderes i tocs de trompeta i de tambor i una mica de grimègia després; els fills dels «inflats», que deia la mare, hi acudien tots sense fallar-ne ni un, nets i clenxinats.
- Emili Teixidor, Retrat d’un assassí d’ocells (Barcelona: Proa, 1988)
ℵ
Per la meva banda trobo que el Mirall [trencat] i la Plaça [del Diamant] s’assemblen com un ou amb una castanya i que per tant fa burrrro comparar-les; qui ho deia molt bé és en Dolç, que deia que no tenien res a veure l’una amb l’altra i que eren com «dos cims» ben independents encara que de la mateixa serralada. No us estranyi que a tants crítics els passi per alt la poesia que hi ha en el Mirall —i n’hi ha a gavadals—; la poesia i l’humor són dues coses que els excedeixen, fent les degudes i honroses excepcions que siguin del cas. Vull dir l’humor de debò, que s’assembla tant a la poesia; la barrila, en canvi, i encara més la grimègia, els engresquen.
- Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 25.06.1975, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...