La dita fa referència a les diferents rutes que es podien seguir, des de qualsevol indret d’Europa, per arribar fins a la ciutat de Roma, gràcies a la xarxa viària creada en l’època esplendorosa de l’Imperi, quan dominava el continent.

En constituir-se com a centre de la cristiandat, sovintejaren els pelegrinatges. Tant se val que fos com a penitència, per pura devoció, per venerar diverses relíquies sagrades, per rebre la benedicció papal o per tot plegat. Uns ho feien per obligació; altres, per exaltació religiosa; i molts, també, per curiositat, una mena de turisme antic que permetia visitar les belleses i els tresors de la ciutat. En qualsevol cas, fossin quins fossin els motius del viatge, sempre trobarien el camí idoni per arribar-hi, com hi ha múltiples maneres d’arribar a una fi.

• Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Barcelona: Albertí, 2016), pàg. 201