La dita fa referència a les diferents rutes que es podien seguir, des de qualsevol indret d’Europa, per arribar fins a la ciutat de Roma, gràcies a la xarxa viària creada en l’època esplendorosa de l’Imperi, quan dominava el continent.
En constituir-se com a centre de la cristiandat, sovintejaren els pelegrinatges. Tant se val que fos com a penitència, per pura devoció, per venerar diverses relíquies sagrades, per rebre la benedicció papal o per tot plegat. Uns ho feien per obligació; altres, per exaltació religiosa; i molts, també, per curiositat, una mena de turisme antic que permetia visitar les belleses i els tresors de la ciutat. En qualsevol cas, fossin quins fossin els motius del viatge, sempre trobarien el camí idoni per arribar-hi, com hi ha múltiples maneres d’arribar a una fi.
- Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Barcelona: Albertí, 2016), pàg. 201
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...