Antigament era costum fer tres preguntes a un sospitós, que el detingut podia respondre mentre cremés el ble d’una candela. La primera pregunta es referia al nom i l’adreça de l’acusat, que contestava amb facilitat. En la segona, se li preguntava per la seva famÃlia i també s’enllestia de pressa. Però en arribar a la tercera i última, la cosa ja es podia complicar més, ja que se li demanava quin era el seu ofici i amb quins mitjans comptava per viure i mantenir la famÃlia, si és que en tenia.
La majoria de vegades, si es tractava d’algú propens a les feines il·lÃcites, no sabia com justificar els seus ingressos, encara menys en el poc temps que li quedava abans no s’apagués la candela. Si la resposta no era convincent, s’exposava a anar a la presó o potser podia ser condemnat a cà stigs més severs.
Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Albertà Editor, 2016), pà g. 73-74
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...