Albert Pla Nualart

Fa un parell de setmanes Benet XVI va tornar a ignorar el català entre les 65 llengües de la benedicció pasqual. L’omissió, que es fa visible dues vegades l’any, enrabia tant alguns catòlics que no els fa efecte la indulgència plenària de l’urbi et orbi. O sigui que, si moren en pecat venial, els toca pagar el peatge del Purgatori. Ja no ve d’un. Però, parlant d’afers més terrenals, a l’Ara va sortir urbi et orbe, un error clàssic que obvia que estem davant de dos datius de la tercera declinació, i que el missatge és «a la ciutat (Roma) i al món».

És difícil saber si el Papa es descuida el català de motu propio, com diuen alguns, o bé incitat per ànimes caritatives, però qui sap llatí té clar que ho fa motu proprio, és a dir, per pròpia iniciativa. Sigui com sigui, aquest és l’estatus quo entre Catalunya i el Vaticà. Dit en col·loquial, com està el pati; i en bon llatí, statu quo, que fa referència a l’estat d’un afer en un moment donat. I observeu que quo és monosil·làbic, no me’l llegiu com cua.

No sé si al final haurem de declarar algú persona non grata. Però, si filem prim, seria persona non grata, en llatí, o persona no grata, en català. Ara: tingueu en compte que si n’hi ha més d’una, en llatí són personae no gratae, que a mi, no sé per què, em fa venir picor. I això és a grosso modo –vull dir grosso modo– el que us volia dir: que si us aventureu a fer servir el llatí, o a trepitjar el Vaticà, val més que aneu amb peus de plom.

Ara, 11 de maig del 2011