Albert Pla Nualart
Fins ara hem vist casos d’aglutinació en què la forma final és fonèticament igual que la inicial: a l’hora / alhora, si no / sinó, al menys / almenys. Però n’hi ha d’altres en què és diferent perquè, pel camí, alguna vocal tònica passa a àtona o alguna àtona es perd. Seria el cas de pot ser / potser (en oriental, la o passa a sonar u ) i de si us plau / sisplau (es perd la u).
Joan Solà va batallar tota la vida pel sisplau i avui fem servir sisplau la majoria de mitjans i molts escriptors i traductors, però la normativa li tanca la porta en una mostra més de les dificultats de l’IEC per posar-se al dia. La fitxa de l’Optimot Sisplau o si us plau? diu primer que «actualment utilitzem» si us plau per a totes les persones gramaticals, però afegeix després que us pot variar segons a qui ens adrecem, i en dóna un exemple: «Anna, deixa’m un euro, si us plau / si et plau».
Però si et plau és un arcaisme del tot detonant en aquesta frase. I la fitxa (que és, recordem-ho , divulgació normativa pagada per tots) acaba així: «La normativa no recull la grafia reduïda sisplau, que s’usa en contextos informals». Informals, afegeixo jo, com el de la frase de l’exemple. No acceptar sisplau té diversos efectes negatius: indueix a una pronúncia afectada i irreal, fa que no distingim entre les formes conjugades (arcaiques) i la invariable (actual) i posa més difícil a sisplau plantar cara a un potser menys genuí per favor.
Publicat originàriament a l’Ara, 14 de març del 2011
Comentaris recents
a cau d’orella
Fer escoltets diguem per ací...
a cau d’orella
En anglès, "in a whisper". "Peter," said little ...
ser més vell que el cagar ajupit
El meu pare feia anar una variant dins d'una endev...
captatio benevolentiae
Cert. No l'havia sentit mai....
captatio benevolentiae
Aquesta locució és rara avis. https://rodamots....