Albert Pla Nualart
Fins ara hem vist casos d’aglutinació en què la forma final és fonèticament igual que la inicial: a l’hora / alhora, si no / sinó, al menys / almenys. Però n’hi ha d’altres en què és diferent perquè, pel camí, alguna vocal tònica passa a àtona o alguna àtona es perd. Seria el cas de pot ser / potser (en oriental, la o passa a sonar u ) i de si us plau / sisplau (es perd la u).
Joan Solà va batallar tota la vida pel sisplau i avui fem servir sisplau la majoria de mitjans i molts escriptors i traductors, però la normativa li tanca la porta en una mostra més de les dificultats de l’IEC per posar-se al dia. La fitxa de l’Optimot Sisplau o si us plau? diu primer que «actualment utilitzem» si us plau per a totes les persones gramaticals, però afegeix després que us pot variar segons a qui ens adrecem, i en dóna un exemple: «Anna, deixa’m un euro, si us plau / si et plau».
Però si et plau és un arcaisme del tot detonant en aquesta frase. I la fitxa (que és, recordem-ho , divulgació normativa pagada per tots) acaba així: «La normativa no recull la grafia reduïda sisplau, que s’usa en contextos informals». Informals, afegeixo jo, com el de la frase de l’exemple. No acceptar sisplau té diversos efectes negatius: indueix a una pronúncia afectada i irreal, fa que no distingim entre les formes conjugades (arcaiques) i la invariable (actual) i posa més difícil a sisplau plantar cara a un potser menys genuí per favor.
Publicat originàriament a l’Ara, 14 de març del 2011
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...