Albert Jané
Abans dèiem —i som molts els qui ho continuem dient— que anàvem a sopar a Can Forquilletes o a comprar a Can Maristany. Ara en sentim molts que diuen que «van a sopar a Forquilletes» o bé «a comprar a Maristany». S’han tornat econòmics. Prescindeixen de la contracció can, de la partícula amb què tradicionalment fèiem precedir els noms d’establiments comercials formats amb patronímics o motius equivalents. I el mateix s’esdevé amb la partícula bessona, cal (o ca) usada davant dels noms d’ofici o de professió liberal per a designar la botiga o la casa on l’exerceixen: a cal metge, a cal dentista, a cal ferrer, a ca la modista. Amb el mateix esperit d’economia n’hi ha que diuen que «van al metge» o bé que «han d’anar a la modista». Deuen trobar l’ús d’aquestes partícules massa casolà o bé potser es deixen endur, inconscientment, pel mimetisme imperant. Però caldria que tinguessin en compte que aquesta manera de dir —a Can Forquilletes, a cal metge— és consubstancial amb l’esperit de la nostra llengua, i que renunciar-hi representa una contribució més a desnaturalitzar-la.
Publicat originàriament a l’Avui, 20 de juny del 1976
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...