Agustí Bartra
Oh, beneïda siguis…
Oh, beneïda siguis per l’amor amb què em lligues,
tu, pròdiga de bes, dolçor del món!
Perduts, ens anhelàvem: tu, vall sola d’espigues;
jo, com arada al mar, corona sense front.
Als vidres entelats de la tranquil·la estança
va plorant el paisatge. Quina errant volior
dintre el cor i en el nostre cel d’exili!
La teva ànima vaga, amb la por i l’esperança,
per camins de tardor,
i a un pensament de mar alça braços d’auxili.
Penso en la pau de l’hora que vivim —amb la porta
closa al món i al passat—, en l’esperit del vent
que ens sotja des de l’arbre, en la nit que s’emporta
l’ombra de l’arracada que oscil·lava lleument
entre el coll i la galta…
La tendra lluna s’alça.
Amb les trenes desfetes, camines per ma espera,
tremolosa i descalça,
dona certa en ton somni, noia viva en ta set,
estàtua d’estiu amb faç de primavera
girada vers un cel tot florit de muguet…
Villa Rosset,
Roissy-en-Brie, novembre 1939
Poemes d’Anna (1a edició: Mèxic, 1956;
2a edició: dins L’evangeli del vent, Obra poètica completa, I, 1985)
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...