Abast del mot rua

Maria Àfrica Garriga, de Granollers (Vallès Oriental), ens escriu:

Els meus avis van viure uns anys a Castelló (venien de La Rioja) i l’àvia em feia per esmorzar una «rueta». No ho havia tornar a sentir des d’aleshores (i fa una pila d’anys!).

I Joan Bosch, de Tolosa, ens informa d’una altra accepció del mateix mot:

Conec la paraula rua amb un altre sentit: a Perpinyà és un mot molt comú que significa ‘renglera’. Per exemple: Una rua de presseguers.
   I, de l’espai que hi ha entre dues rues d’arbres fruiters, nosaltres, en diem taula. Per exemple: L’any passat, vaig sembrar tres taules d’enciam al presseguerar.

D’altra banda, i gràcies a l’amabilitat d’Eugeni S. Reig, que va fer una consulta sobre l’abast del mot rua a la llista Migjorn, n’hem pogut obtenir algunes informacions interessants:

Esta és una paraula ben viva però supose que molt local. A Castelló i voltants és molt utilitzada i crec que el barbarisme bocadillo no li ha fet massa mal. En canvi, a casa meua no s’utilitzava mai perquè els meus pares són vinarossencs i per allà és estranya. És un «castellonerisme». No tinc massa clar on comença ni on acaba la zona d’ús de rua o ruga (arruga o arrua no em sonen massa de la Plana), però crec que pel nord al Maestrat (com a mínim la zona costanera) ja no es gasta i diuen bocadillo popularment, o entrepà, els més sabuts. — Antoni Vizcarro Boix (Benicàssim)

Rua a Borriana es té com a mot típic de Castelló (com l’expressió gua!). A Vila-real tampoc no es diu, ni a Almassora, crec. O siga, que diria que és més aïna de la Plana Alta (i de part d’ella només). O més ben dit, que és de l’Alt Maestrat i del Pla de l’Arc (subcomarca de la Plana Alta), i que com tants altres trets lingüístics es va estendre per la ciutat de Castelló com a conseqüència de la immigració de gent de la muntanya de finals del XIX ençà.
   Aprofite per comentar que més al sud, a Almenara, per dir entrepà diuen cantell (que segons el diccionari només és un tros de pa de la punta de la barra). — Josep Molés (Castelló)

Efectivament, la paraula rua és típica de tota la comarca de la Plana, però si et dic la veritat es troba en retrocés entre les generacions jóvens. Dubte molt que els xiquets parlen ara de la rua en el pati. — Pep Saborit

A la Vall d’Uixó, que és el meu poble, l’entrepà es diu «ruga», diferent d’«arruga» (d’un vestit o de la pell, per exemple). Probablement té raó Pep Saborit i els xiquets, al pati, no parlen de «rugues», sinó de «bocadillos» o, com a molt, d’«entrepans», però per als seus pares, sens dubte, aquesta era la paraula habitual. A Nules i a Vila-real és tan corrent com a la Vall, però en diuen «rua». — Josep Font

A les Coves de Vinromà (la Plana Alta), este mot és molt comú. De fet, hi havia una colla que s’anomenava «La rua», o «La ruga», perquè sempre que feien una festa menjaven un entrepà (per mandra de no cuinar), que ací es diu «una rua». — Cinta Moliner