Fa riure una mica veure un senyor que és un escanyapobres i un bandit amb tots els ets i uts, que el dia de Nadal, per complaure la família, es dedica a guarnir una cova de Betlem de suro, i escriure un romancet perquè els nois l’aprenguin de cor, que parla invariablement de l’establia, del bou i la mula i del bon Jesuset, però què hi voleu fer?

Josep M. de Sagarra, «Nadalisme» (La Publicitat, 25 de desembre del 1923), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 222

Fa molts anys, hi havia un hereu a casa Llibrada de Benasc que era un escanyapobres: prestava diners a interessos molt alts i ja es cobrava el rèdit per endavant. Si per exemple li demanaves cent duros, ell ja només te’n deixava setanta-cinc. L’home no parava mai a casa, sempre voltava pels pobles de la vall, negociant amb bestiar i visitant els seus deutors.

Pep Coll, «El canut de diablorins», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993]), pàg. 105