Definició
1 adj Inhabitat; inculte, estèril.
Els bombardeigs deixaren erma la ciutat.
Va passar una època ben erma, en què no va crear res.
2 m Lloc no conreat, desert, àrid, amb vegetació esclarissada, formada sobretot per plantes herbàcies o per petites mates.
Etimologia
Del llatí tardà ĕremus, i aquest, del grec érēmos [ἔρημος], ‘desert, deshabitat’.
Usos
Això era el que jo veia davant meu: un erm desolat, batut per vents glaçats que no deixaven créixer-hi res.
Sílvia Manzana, Oasi (Girona: El Pont de Pedra, 1989)Aquells grans patis per edificar, que un dia havien sigut frondoses hortes, ara no eren més que un erm mal clos per tàpies baixes i per estacades de desferra que a tot temps servia d’obrador a camp ras…
Raimon Casellas, Les multituds (1906)