Definició
Engegar algú, desfer-se d’una persona molesta, sovint de mala manera.
Van anar a reclamar i no els van voler atendre; els van enviar a porgar fum.
Etimologia de porgar
En aquesta expressió porgar té el sentit de garbellar (porgar també és una manera d’escriure purgar, tot i que llavors el sentit és un altre) i ve del llatí pŭrgare, ‘purificar, purgar’, probablement derivat de purus, ‘pur’.
Usos
—Patrícia, què vols? Digue’m d’una punyetera vegada per quina feina has vingut? —vaig fer jo, procurant no demostrar que ja estava emprenyada.
Maria Antònia Oliver, El sol que fa l’ànec (Barcelona: La Magrana, 1994), pàg. 28
—Vull que busquis la Júlia —va dir ella.
—Vés-te’n a porgar fum, Patrícia —vaig dir jo, i vaig veure que no m’entenia—. Vull dir que te’n vagis a la merda…
—No me n’hi vull anar, a la merda… Escolta, la senyora Cros té diners, em va dir. Et pagaria per la feina. I tu, aquesta feina de buscar xiques desaparegudes l’has feta altres vegades, oi?Un temps moltes al·lotes ens vàrem deixar seduir pels ingressos extra que podíem aconseguir venent cosmètics per les cases, allò d’«Avon llama a su puerta». Jo vaig ésser-ne una, però no vaig tenir gaire èxit. Només la criada d’uns veïnats em comprava pintamorros. Un dia, cansada de fer el borinot amb la maleteta per les cases, vaig enviar el negoci a porgar fum.
Conxa Forteza, «La maleteta» (Diari de Balears, 9 de juliol del 2007)
Tema de la setmana
Aquesta setmana els protagonistes sou vosaltres: d’una banda proposeu els mots —com l’expressió d’avui, que és un suggeriment de Joan Josep Isern, de Barcelona— i de l’altra aporteu pistrincs a RodaMots perquè els mots continuïn rodant.