Definició
Denota aproximació a la baixa a una quantitat; no arribant a.
Em va costar encara no cent euros. Té trenta anys encara no. Érem encara no un centenar.
Etimologia
De l’antic ancara, compost d’anc (d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu), en un sentit primitiu de ‘fins i tot, àdhuc’ (italià anche), i ara (probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’).
Usos
Així, el conjunt encara no, aïllat de qualsevol context, suscita, sens dubte, a tothom, una idea temporal, com la que expressa en oracions com Encara no m’ha escrit o Encara no hem cobrat. I són molts els qui segurament no pensarien a donar-hi cap més aplicació. Però el fet és que aquest conjunt pot tenir també un valor clarament quantitatiu, en oracions com les següents, que no resulten pas inusuals: Em va costar encara no mil pessetes. De raïm, en va portar un cistell encara no.
Albert Jané, «Encara no», dins El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui, II (Barcelona: Edhasa, 1978), pàg. 140Hi ha coses que ja es veuen venir, que són faves comptades, que són com l’aigua, que sempre va cara avall, o com tantes i tantes coses ineluctables, indefectibles, infal·libles i immancables. Ara mateix passa, a tota velocitat, tocant les sirenes desesperadament, una dotació de cotxes de bombers, que, amb tota probabilitat, deuen anar a apagar foc. Ves, fa una hora encara no, qui els ho havia de dir, als afectats per l’incendi, que estaven a punt de trobar-se en aquest tràngol. En fi, tal dia farà l’any.
Albert Jané, Calidoscopi informal (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017), pàg. 383
Tema de la setmana
Homenatge a Albert Jané