Definició
Perdre l’alè a causa d’un excés de rialles o de plors.
No deixes plorar tant el xiquet, que s’encanarà.
En faltar-li l’aire, la persona que s’encana pot arribar a ofegar-se.
encanar-se de riure Riure molt; pixar-se de riure.
En sentir aquell acudit, l’home s’encanà de riure.
Aquest verb s’usa sobretot en valencià.
Etimologia
De cana en el sentit de ‘canó, tràquea’, del llatí canna, ‘canya’. Més mots de la mateixa família són canell, canyella, canyet, escanyar, escanyolit i canonada.
Usos
Tots em van fer cas, tret de Vicentet. Pobret, ell no es mereixia l’aventura nocturna que li estàvem fent passar i tenia motius de sobres per encanar-se a plors.
Pep Castellano, No és tan sols anar de festa (Alzira: Bromera, 2013)Jo dubtava que el públic barceloní, tan melindrosament civilitzat, fóra capaç de condescendir amb la desbaratada jungla de l’humor valencià, i m’equivocava una vegada més. El dia que hi vaig anar, la sala estava plena i el públic s’encanava de riure, i amb motiu. L’actor [Xavi Castillo] ompli l’escenari amb una autoritat esbalaïdora i sap acoblar els ingredients més diversos amb exemplar naturalitat.
Enric Sòria, «La rialla detergent» (El País, suplement Quadern de l’edició de València, 10 de novembre del 2011)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui ens el va proposar Carme Muñoz Creus, de Sabadell, que ens comentava: «M’ho va dir el pare, d’ascendència valenciana, d’un petit que, plorant de mal en caure, es va quedar encanat (‘perdre el plor’, em sembla que en diem en català oriental). I ho vaig trobar a l’Alcover-Moll, amb aquest sentit exacte… em va fer gràcia perquè no coneixia un verb exacte per a aquest fet… n’hi ha algun altre?»
Antigament es deia “xapar-se” de riure. Avui en dia ningú l’usa al poble.
Paraula ben viva i ben genuïna de nosaltres, els valencians.
Al meu poble (Santa Bàrbara – Montsià) no parlem valencià però fem servir aquest verb. Els xiquets poden encanar-se de plorar si no els consolen.
Els grans poden encanar-se de riure amb un bon acudit.
Com ho diuen en altres llocs?
Riu amunt no he sentit encanar-se. Diríem ofegar-se de riure. Tot i que compartim dialecte tortosí amb el Montsià i amb la gent de més avall, fins als Ports de Morella i el Maestrat, dins d’una mateixa àrea dialectal també trobem molta variació encara.
Salut i bon Nadal!