Definició
Acció d’enaltir o posar alt (el mèrit d’algú o d’alguna cosa); l’efecte.
Els van acusar d’enaltiment del terrorisme, però no en tenien proves.
Etimologia
D’enaltir, d’alt, del llatí altus, mateix significat.
Usos
Els admiradors de Stalin, malgrat tot, són una franca minoria. La gent amb estudis no s’hi apunta. D’admiradors de dictadors n’hi ha a tot arreu. Només Alemanya ha legislat contra el seu enaltiment. Però a la resta d’Europa no ha estat així. Els catalans, precisament, sabem prou bé quin és el preu d’haver estat indulgents amb els hereus del franquisme: tard o d’hora, hi tornen.
Xavier Roig, L’enigma rus (Barcelona: La Campana, 2019)Innocenci VIII era tan curt d’esperit com de forces corporals, arribà al pontificat sense cap idea de govern i sense saber què vol dir autoritat, i va ser una desgràcia per a l’església i per al poble de Roma, els primers dos anys del seu regnat tots vam viure, jo també, en ànsia contínua davant dels pitjors desordres, passàvem els dies entre les armes i la fam, després el papa mateix tingué por, es dedicà a deixar fer i a procurar l’enaltiment i la riquesa dels fills i dels parents, s’oblidà de tota obligació política i es tancà al palau nou dels jardins del Belvedere a prendre la fresca, a llegir i a no fer res…
Joan F. Mira, Borja Papa (Barcelona: Proa, 2018 [1996])
Tema de la setmana
Mots i expressions amb ‘alt’
Quan veig en documents del temps passat
descrites criatures esplendents
i veig que en un poema afortunat
d’una alta dama es fan enaltiments,
llavors crec que els antics han desitjat
(al carmí de la galta sempre atents,
i atents als ulls i al rostre delicat)
expressar la bellesa que tu tens.
Perquè els elogis d’ells són profecies
que la teva bellesa a tots auguren;
però són versos de pretèrits dies
i aquells mots seus tan sols et prefiguren.
I jo, que tinc la sort de contemplar-te,
no tinc paraules prous per enlairar-te.
William Shakespeare en una “versió (molt aproximada) del sonet CVI” segons Gerard Vergés