Definició
Enmig, entre dues coses o més; en l’espai de temps entre dos esdeveniments o la durada d’alguna cosa.
Cal esperar que signin l’acord, però en l’endemig poden passar moltes coses.
De sobte, es van trobar en l’endemig.
Etimologia
Del català antic demig (llatí vulgar demediu, llatí dimĭdĭus, dis-medius), ‘mig’, substantivat amb el prefix en-, amb valor locatiu i temporal.
Usos
No sé com va acabar l’afer, però de segur que la mare, que sempre ha volgut anar ben vestida, es devia encarregar el calçat més bonic. En l’endemig havia entrat una dona molt vella, Clearista, que tenia fama de fetillera i de conèixer tots els secrets de les herbes i dels encantaments; naturalment, jo aleshores no en sabia res, d’això, però Clearista va viure encara molts anys i vaig tenir l’oportunitat de recórrer alguna vegada als seus filtres.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)El títol del llibre El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana, que Josep Torró ha dedicat als primers anys de la conquesta, entre 1238 i 1276, és prou explícit de les seues intencions: dominació d’uns, resistència d’altres, i en l’endemig una paraula tan forta com «genocidi». Un genocidi semblant al que els castellans posarien en marxa a les Canàries o Amèrica.
Ferran Garcia-Oliver, Valencians sense ADN. Relats dels orígens (València: Tres i Quatre, 2016)
Tema de la setmana
Locucions amb ‘mig’