Definició
Forma col·loquial per designar una empipada o emprenyament considerables; enuig molt gran.
Va agafar una bona emprenyamenta en veure que l’ascensor s’havia tornat a espatllar.
Etimologia
D’emprenyar (antigament, ‘prenyar’; actualment, i en un registre vulgar o col·loquial, ‘molestar fortament’), derivat de prenys, ‘prenyada’, del llatí vulgar praegnens, pronunciat col·loquialment praegnes, alteració del llatí praegnans, -ntis, ‘prenyada’, on degué influir el llatí inciens, -ntis, ‘dona plena, prenyada’.
Usos
—Passa, nano, digues alguna cosa. Ets tu, oi?
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 37
La veu venia de darrere un pilar de caixes de fruita buides. Vaig somriure: quina estrafolària utilitat els deuria reservar l’avi Capdevila? Aparegué, la mirada vacil·lant però la passa encara decidida. S’havia xuclat com una pansa. Definitivament, l’aire de botiguer havia cedit a favor de l’inventor foll, el geni escabellat.
—Ja ho saps allò del metge que em va treure les «catarates»? No m’ho va fer gaire bé: hauria d’haver anat a Barcelona —les emprenyamentes ja no li quedaven creïbles—. Vine, m’acompanyaràs a buscar oli d’ametlles dolces.
Sabia que mai més no tornaria a tocar, però encara untava els instruments per dins per tenir-los a punt.Mai m’ha decebut, mai. Pot haver estat divertit; irònic des de l’emprenyamenta, com quan es fotia amb la Maleni (se’n recorden de la ministra Maleni?, mira que en va fer de grosses); emotiu, com quan algú ens deixa; sever, quan hi ha qui és trepitjat injustament pels poderosos; solemne i exigent, com quan parla de Catalunya, o il·luminat, apassionat, transcendent i orgullós, com quan ho fa del Barça o d’en Pep Guardiola. Sempre de cara i sense dobles intencions. Per això dic que mai no decep.
Jordi Bosch, pròleg a Sapigueu que… Els millors «davantals» d’El món a RAC1, de Jordi Basté (Barcelona: Columna, 2011), pàg. 11
Tema de la setmana
No és el mateix —o no té les mateixes connotacions— un emprenyament (o emprenyada) que una emprenyamenta, un embús que una embussamenta, estar ensopit que tenir una bona ensopimenta. Els mots que veurem aquesta setmana, acabats en el sufix -menta, són col·loquials i molt sovint ni tan sols els trobarem al diccionari, però tots n’hem fet servir un o altre en algun moment d’atabalamenta.