Definició
Posar una cosa al seu lloc perquè estigui tot endreçat.
Dóna’m cinc minuts, que desi les eines, i ja ens en podem anar.
Hem de desar tot això, perquè vull que ho vegin tot endreçat.
Etimologia
Del llatí densare, ‘fer més dens, espesseir’; d’aquí es passà al sentit d”emmagatzemar’ i a l’actual.
Usos
En to col·loquial, trobem un ús pronominal de desar com és desar-se, en el sentit de retirar-se del lloc on s’és, apartar-se de la vista, anar-se’n: «Au, Joan, desa’t que no en tens ni idea». A Menorca, desar vol dir, per extensió, fer net, netejar. Per això, de les dones que van a netejar per les cases, a fer-hi net, se’n diu desadores. Al País Valencià, el verb que ocupa el mateix espai significatiu que desar, amb funcions idèntiques, és el verb alçar: «Alça els coberts al seu lloc, Vicent».
Josep-Lluís Carod-Rovira, 113 paraules per salvar (Badalona: Ara Llibres, 2010), pàg. 99Quan la noia va tancar l’últim llum, el Morell va plegar també. Va recollir el telescopi, el va desar a l’armari i se’n va anar a dormir. El problema era que no podia fer-lo servir quan la Babà era al pis.
Quim Monzó, «La qualitat i la quantitat», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)
Tema de la setmana
Verbs trets de 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira (Ara Llibres, 2010).
