Definició
1 En va, sense efecte, inútilment.
És debades que insisteixis, no ho reconeixerà mai. Tot fou debades. No els ho va dir per no fer-los patir debades.
2 Gratis, de franc.
Han volgut entrar debades, però no han pogut.
Etimologia
De l’àrab bâtil, ‘va, inútil’.
Usos
Serem allò que vulguem ser. Debades
Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)
fugim del foc si el foc ens justifica.I en aquell moment s’adonà de la pèrdua del guant.
Enric Valor, «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Ai!
—Què és?
—El guant!
El van buscar pertot, però, és clar, fou ben debades.
Tema de la setmana
Durant el mes de maig, el Centre de Normalització Lingüística L’Heura de Santa Coloma de Gramenet ha tirat endavant la iniciativa «Al maig, paraules a raig»: cada dia (feiner) proposaven una paraula. De les vint triades, la majoria ja les hem fetes rodar a RodaMots, però algunes no. Amb les que veurem aquesta setmana, ja les tindrem totes vint!
Jo em pensava que era “endebades”. A casa no es feia servir aquesta paraula; per a mi era un cultisme (mal?) adquirit.
Sóc únic a usar incorrectament aquest mot? O és un de tants afegitons que els parlants fem servir com ara la a de les anous o l’es de les estisores?
Tens raó, endebades també és correcte, ho hauríem d’haver indicat.
https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=endebades
Com va dir Espriu,
Des d’un cant molt senzill
us llançaré paraules
que ja repetireu
tot just en escoltar-les.
Terra, vent, casa, doll,
nom de dona triada
per sempre més. Vegeu
quanta llum de paraules.
Si digeriu també
«ensems, llurs, endebades»,
ben tost arrelareu
a contrades nostrades.