Definició
Fixament, amb la vista fixa.
Em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no em reconegués.
El fa posar nerviós que el mirin de fit a fit.
També: de fit; fit a fit. Normalment s’usa amb mirar o esguardar.
Etimologia
fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’ — Del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
Usos
La veuríem aparèixer i, en lloc de produir-se en nosaltres un terratrèmol, sentiríem que una pau divina inundava el nostre pit. El primer que coneixeríem és que la nostra respiració es tornava fàcil, ampla, pausada, regular. Després que el cor ens batia de pressa, però sense agitació. De seguida vindrien a la nostra boca paraules amables i plenes de franca escalforeta. Esguardaríem la minyona de fit a fit, sense torbament, però també sense gosadia, i veuríem que ella ens sap esguardar així mateix. […] La seva manera justa, equitativa i mesurada de tractar-nos tots, ens faria fraternitzar. D’això ens vindria un desig de donar-nos les mans. Després, de donar-li la mà a ella. Després, de guardar la mà d’ella entre les nostres, un moment. Després, de no abusar d’aquest moment, deixant anar la mà, perquè ja se’ns hauria comunicat a nosaltres el do de la mesura.
«De com la puixança de la Ben Plantada s’exerceix per a l’ordre, per al desordre, no», dins La Ben Plantada (1911)
Tema de la setmana
Cent anys de La Ben Plantada.