La paraula que s’atribueix a Diògenes és kosmopolites, és a dir, ‘ciutadà del cosmos‘. ¿Què significa això? La ciutadania és una condició, vinculada a una polis, que obre certes possibilitats i imposa determinats deures als individus que la posseeixen. Ser ciutadà d’Atenes et convertia en un subjecte cívico-polític diferent que ser ciutadà d’Esparta o de Sinope. I cosmos, en grec, no designa la totalitat de la terra habitada ni el conjunt de la humanitat, sinó l’univers i, per oposició amb la terra, el cel. El cosmos, doncs, no és el conjunt dels homes: inclou els animals i les pedres, els planetes, les constel·lacions i els estels fugaços. La connexió absurda d’aquests dos elements irreconciliables és el que dóna a la paraula la seva comicitat mordaç i desafiadora.

Raül Garrigasait, El gos cosmopolita i dos espècimens més (Barcelona: Acontravent, 2012), pàg. 24