Definició
1 Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció; junyir.
Haurem de collar aquest angle de ferro a la paret.
2 Fer pressió (sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa.
Colla’l una mica i t’ho dirà.
Etimologia
Accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo, del llatí cŏllum, ‘coll’.
Usos
De l’armari, sí que n’havien parlat, mentre el feia. Va estar molt atenta mentre ell collava les frontisses a les portes; les trobava massa grosses, les frontisses. Potser faran lleig, deia. Volia saber a quin cantó de la porta hi posaria el mirall, com repartiria els prestatges i on col·locaria la barra de penjar els vestits.
Sílvia Alcàntara, Olor de colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009)D’aquella reunió [a Madrid, 14 de setembre del 1976] em va impressionar l’escenificació del compañeros. En aquells moments, els demòcrates espanyols eren molt febles, i per això tenien una gran admiració cap a Catalunya; a la transició vam perdre l’oportunitat històrica de collar més, hauríem d’haver anat més enllà, exigir-los més. Allà no en vam saber prou. El café para todos i l’Espanya de les autonomies va ser una victòria del Pacte per la Llibertat de Carrillo. Els dirigents de CDC no van estar a l’altura. Ramon Trias Fargas sí que volia el concert econòmic, però Miquel Roca no i, la veritat sigui dita, Pujol tampoc.
Miquel Sellarès, Construint un estat nou. Memòries polítiques (Barcelona: Angle, 2014), pàg. 96
Tema de la setmana
Abans que ens arribi l’aigua al coll, aquests dies veurem unes quantes paraules i expressions relacionades amb el coll. El tema d’aquesta setmana és una proposta de Ramon Torrents, de Barcelona, i el mot d’avui, un suggeriment de Pau Cardoner, de Sant Cugat del Vallès.