[23 d’abril de 1956]  Hi ha un patriotisme vigilant en el fons de cada cosmopolita […] Mentre que [el nacionalisme petit] es resigna a vegetar en la modèstia del folklore, en el clos dialectal, el cosmopolita li perdona la vida, perquè sempre és bo de tenir colònies: ara, només que es propose de normalitzar-se, de viure universalment pel seu compte, el cosmopolita s’irritarà i clamarà consternat en nom de vés a saber quins interessos sagrats. En realitat, allò que el cosmopolita defensa és un monopoli nacional.

Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 47

Seguit de prop pels seus perseguidors, el vampir s’internà en el vell clos fortificat. Els perseguidors irromperen dins el castell. Montpalau, com si sabés de cert on havia anat a raure el vampir, cercà les escales que conduïen a la cripta.

Joan Perucho, Les històries naturals (1960)