cantatriu f

Definició

Cantant de teatre o de concert d’una certa fama.

El 16 de març de 1919 es va programar al Palau de la Música Catalana un recital de cançons per l’eminent cantatriu Aga Lahowska.

Etimologia

De l’italià cantatrice, mateix significat, del llatí tardà cantatrix, -icis.

Usos

  • Al Liceu em van encomanar el paper de Pilot de L’Holandès errant wagnerià i el de Monòstatos de La flauta màgica mozartiana. Ara no sé ben bé en quina d’aquestes obres va passar el que us vull contar. El fet és que una de les cantatrius que figuraven en el repartiment em va dir:
       —Amb aquesta veu, vostè podria anar a Alemanya.
       Un amic meu, director de la coral de la Unió Excursionista de Catalunya, en Vila Amorós, em va dir, amb un sentit de l’humor afinadíssim:
       —Li hauries pogut respondre: «I quan sigui allà, per qui pregunto?»

    Bartomeu Bardagí, Humor amb lletra i música (Barcelona: La Campana, 1991), pàg. 42
  • La bella cantatriu plorosa s’ha aixecat,
    fugint com lluitador vençut a la palestra:
    que no té estil ni cor, que en el fraseig no és destra,
    li ha dit el mestre Gluck, el vell malhumorat.
    I plora en el jardí, sentint-se el cor nuat.

    Víctor Balaguer, «Assajant l’“Armida”», dins Poesies (1921)

Tema de la setmana

Mots que canten

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “cantatriu”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

això és una altra cançóabrigall