Definició
Cantant de teatre o de concert d’una certa fama.
El 16 de març de 1919 es va programar al Palau de la Música Catalana un recital de cançons per l’eminent cantatriu Aga Lahowska.
Etimologia
De l’italià cantatrice, mateix significat, del llatí tardà cantatrix, -icis.
Usos
Al Liceu em van encomanar el paper de Pilot de L’Holandès errant wagnerià i el de Monòstatos de La flauta màgica mozartiana. Ara no sé ben bé en quina d’aquestes obres va passar el que us vull contar. El fet és que una de les cantatrius que figuraven en el repartiment em va dir:
Bartomeu Bardagí, Humor amb lletra i música (Barcelona: La Campana, 1991), pàg. 42
—Amb aquesta veu, vostè podria anar a Alemanya.
Un amic meu, director de la coral de la Unió Excursionista de Catalunya, en Vila Amorós, em va dir, amb un sentit de l’humor afinadíssim:
—Li hauries pogut respondre: «I quan sigui allà, per qui pregunto?»La bella cantatriu plorosa s’ha aixecat,
Víctor Balaguer, «Assajant l’“Armida”», dins Poesies (1921)
fugint com lluitador vençut a la palestra:
que no té estil ni cor, que en el fraseig no és destra,
li ha dit el mestre Gluck, el vell malhumorat.
I plora en el jardí, sentint-se el cor nuat.
Tema de la setmana
Mots que canten
La malaguanyada Montse Anfruns féu servir sempre el terme CANTACTRIU… el mot d’avui me l’ha recordada. Gràcies!