És un tipus de comentari que encara ara trobes no sols en la barra de bar —en el sofà del chill out— sinó també en els weblogs i en les columnes d’opinió. Qualsevol cosa que fan els nord-americans és objecte de gran cagarel·la, i en canvi, al cap de ben pocs anys aquí s’està fent el mateix. Ja ningú no recorda que els mateixos que adopten una actitud determinada pocs anys abans se’n burlaven d’aquesta actitud i deien que aquí mai no passaria una cosa així. Mira el que ha passat amb el tabac. Recorda quan aquí s’ho miraven i deien: aquests americans com són…, hi ha restaurants on no deixen fumar!

Quim Monzó entrevistat per Manel Ollé a Quim Monzó (Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2008)

Dilluns vinent vatros dos aneu a la taverna d’en Calò i li encarregueu cinc quilos de peix ben fresc. Que us el tingui preparat i fregit per a les vuit del vespre. Compreu també cinc litres de vi del bo. Que sigui bo, eh?, no fotem cagarel·la, i fort, d’aquell que al primer got ja et fa rodar el cap. Jo duré pa, olives, sardines, formatge i fruita.

Andrea Camilleri, La pensió Eva (Barcelona: Edicions 62, 2008), traducció de Pau Vidal