Definició
Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
Etimologia
Del germà nic frà ncic buc, ‘ventre’.
Usos
Torna al despatx, obre un calaix del buc de l’esquerra i n’agafa una carpeta verda buida, la posa damunt la taula i a sobre escriu amb lletra lenta, amb cal·ligrafia escolar: «Pròleg». Hi posa a dins el text que ha començat a escriure, obre un calaix del buc de la dreta, agafa una carpeta vermella i en treu les bases dels ajuts de creació per a projectes literaris de crÃtics que vulguin canviar de llengua o de gènere o d’ordinador.
Jaume Subirana, «Pròlegs», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pà g. 95
Aquesta quinzena
MonosÃl·labs

Aqui, al nord, buc/buga = caixa d’abelles = rusc= el francès ruche = caixa on hom pot posar coses diverses