Definició
Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
Etimologia
De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.
Usos
Caminem sota els estels,
caminem, Maria;
ja han callat tots els bruels,
ja s’han fos tots els anhels
del dia.Caminem pels empedrats
, «Cançó del desig farsant», dins Obres completes. Poesia (Barcelona: Selecta, 1981), pàg. 304
lluny del gris xivarri;
caminem enamorats
entre el pèl de tots els gats
del barri.Sospir de Montserrat, ¿què ens manifestes?
Josep M. de Sagarra, El poema de Montserrat (1950)
¿Què és aquesta alegria del teu cel?
¿De foc i sang ja dormen les tempestes
i a la gola del llop no hi ha bruel?
¿Què cerquen aquests corbs d’ala tranquil·la,
mansament decantant-se al rierol?
Tema de la setmana
mots i passatges de Josep Maria de Sagarra en el cinquantenari de la seva mort.