Definició
Adust, aspre, grosser.
Etimologia
D’origen incert, potser d’una forma llatina vofricus, derivat de vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, ‘astut, hàbil’.
Usos
Ho diu molt bròfec. Al brut mostrador
Vicent Andrés Estellés, «Cerimonial del vent i les flames», I (Els amants, 1968)
pega trop fort el palmell de la mà.
Demana carn on sols venien vi.
Aquesta nit farem noltros l’amor!,
proclama altiu com un vell sobirà.
Toquen a mort però no es sap per qui.Diran de mi: fou un obscur poeta.
Vicent Andrés Estellés, Ora marítima, III (1964)
Altres diran: un poeta notable.
Encara més: hi haurà un bròfec que em diga
un pedregós poeta i vil geògraf.
O no diran, tant se val, res de mi.
Tema de la setmana
En record de Vicent Andrés Estellés. Avui fa deu anys que va morir.
Mireu n’he trobat un altre, d’exemple:
Creu-me que és una sort, al món, ser un no ningú.
¿Per què calen sabers profunds i set de glòria,
un ardorós amor envers la llibertat
i un gran talent, si no sabem emprar-los?
Nosaltres, fills del nord, com plantes de la zona,
florim poc temps, ens mustiguem de pressa…
Igual que el sol d’hivern en un cel gris
és bròfega la nostra vida. Per poc temps
dura, també, el seu curs sempre monòton…
I ve com un ofec de viure al lloc natal
i s’afeixuga el cor i l’ànima s’enyora…
Sense conèixer ni l’amor ni l’amistat,
la joventut llangueix entre tempestes vanes,
ràpids ens enverinen els ressentiments
i bevem el calze de la vida sense ganes
i ens és amarg, i res no ens fa contents.
Poema: Monòleg de Mikhaïl Lérmontov, versió d’Arnau Barios (2014)