Definició
1 Cabana, barraca, per a guardar palla, fems, eines de conreu, etc., o per a tancar-hi el bestiar les nits.
2 Casa rústica, que depèn d’una masia.
Etimologia
D’origen incert, però probablement preromà, possiblement relacionat amb l’occità borda, nom de mates com el siscall o la boga, usades sovint per a cobrir cabanes.
Usos
Antigament, era molt habitual que a les cases del Pallars Sobirà, i d’altres indrets del Pirineu, les teulades fossin de palla. Eren construccions rudimentàries, fetes per les mateixes famílies amb elements que tenien a l’abast: pedra, fusta i cobertes vegetals. Se solien ubicar a prou altura per aprofitar la llum i l’escalfor del sol, i hi vivia la mateixa estirp durant generacions.
Laura Saula Tañà, «Borda de Bringué: quan el sègol ens resguardava» (La Mira, 26 de febrer del 2024)
També era comú que cada casa tingués la seva borda. És a dir, una cabana de pedra, amb sostre de palla, que era als afores del poble, muntanya amunt o avall, on es guardava l’herba i el ramat. Un tipus de construcció que, amb els anys, caigué en desús. De la mateixa manera que també s’acabà la utilització de la palla com a mètode per cobrir la teulada.Per arribar a la borda Bringué cal puiar muntanya amunt des del poble de Ginestarre. El camí és una successió de bosc i prats d’herba que et fan viatjar en el temps, perquè és quan arribes a dalt que revius una visió antiga, ancestral com la vall mateixa: una borda de pedra amb teulada de palla.
Laura Saula Tañà, «La darrera teulada de palla», amb fotografies de Jordi Borràs Abelló (La Mira, 9 de març del 2024)
Així eren les cases quan els Pirineus eren un indret aïllat i sovint infranquejable. Construccions fetes amb els elements que es tenien a l’abast, com el sègol, que aleshores era un conreu abundant. Un dia s’acaben els cultius i s’abandonen les bordes, on guarden el bestiar i la palla. Desapareix un llegat, un paisatge i una identitat.
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de La Mira, que ens ofereix continguts de no-ficció en català, ben amanits amb pòdcasts i bones fotografies, com les de Jordi Borràs Abelló a «La darrera teulada de palla».
A l’Alt Pirineu, on hi ha moltes bordes, aquesta paraula es pronuncia amb o oberta.
La pronúncia amb o tancada, com sabeu, té un significat molt diferent.
Ens agrada que els nostres visitants valorin aquests aspectes. Recentment, TV3 va fer un episodi d’un programa gastronòmic, de gran audiència, titulat “La millor borda d’Andorra” on es va utilitzar constantment l’accent tancat en les dues paraules: borda i Andorra. Com sabeu, en aquest segon cas, nosaltres també ho pronunciem sempre amb accent obert.
Som poquets, però primmirats en aquestes coses.