Definició
Reprendre algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió.
«El verb bonegar és el majoritàriament emprat pels valencians per a denominar el concepte definit. A Alcoi es pronuncia ‘bunegar’ i en alguns llocs s’usa la variant abonegar. També s’utilitzen els verbs bunir, escardussar, funyar, marmolar, renyar i reptar, però són d’ús més restringit» (Eugeni S. Reig).
«Ma mare m’envia a dur sucre, | jo me’n menge un terrosset; | i si ma mare em bonega, | li diré que està dolcet» (cançó popular d’Alcoi).
Etimologia
Sinònim i derivat de bonir, ‘fer una remor sorda, rondinar’, propi del País Valencià.
Usos
Ma mare va bonegar el pare, «Que com se li ocorria portar animals a casa», li deia. Supose que per la llanda que vaig donar perquè els animals es quedaren, ma mare definitivament va haver d’accedir. Jo, en sentir això, els vaig acomodar en un drapet, en la meua cambra, i els vaig posar noms: Piti al més grosset i Gussi a l’altre.
Belén Cardona, «Un amic molt especial» (I Premi Contarella de narrativa en valencià, Ajuntament d’Alacant)Sobretot, guarde bona memòria de les risales d’El collar de la coloma del gran poeta Abu Muhammad Alí Hazm al Andalusi, també conegut per Ibn Hazm de Còrdova —Al·là l’exculpe i perdone com a tots els muslims—, llibre que jo llegia i rellegia amb tanta fruïció, que Adam, en veure-me’l a les mans, i sempre tan capficat en la lectura de les risales, em bonegava condescendent, repetint-me un akat de la sura dels poetes: «Sols els homes esgarriats segueixen els poetes. Mireu-los errants a l’albir de la rosa dels vents, només guiats per la seua imaginació».
Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984), pàg. 174
Tema de la setmana
Mots extrets del diccionari Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig