Definició
Nom genèric de qualsevol projectil que conté explosius o productes quÃmics i que pot ser llançat des d’avions o bé mitjançant mÃssils per destruir un objectiu determinat; (p. ext.) artefacte explosiu.
La bomba va esclatar a poques passes de nosaltres.
Els terroristes han posat una bomba a la via del tren.
Etimologia
Derivat regressiu de bombarda (‘boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV’), de lombarda, pel fet que aquesta arma sorgà a Ità lia, anomenada antigament Lombardia; el mot es modificà més endavant per influx del radical onomatopeic, base de les altres accepcions de bomba. Altres mots de la mateixa famÃlia són bombeta, esbombar, bombejar i rebombori.
Usos
[24.01.1939]  A tres quarts de dues de la tarda han bombardejat Granollers. Érem al refugi del pati de l’institut. Les bombes queien molt a prop, xiulaven esgarrifosament i tot tremolava. Al matÃ, aviat, he anat a l’escola per darrera vegada. M’he emportat tot el que hi havia, que pogués utilitzar-ho l’enemic, a la meva aula. Dia clar, amb un estrany silenci. Només se sent al fons de tot la remor de la corrua de fugitius a la carretera. He arrencat, amb el cor trencat, tot el que hi havia a les parets, fet pels nens i m’he entretingut a estripar molts papers. M’he endut el Diccionari Salvat Català en un volum que và rem comprar entre tots per noranta-nou pessetes republicanes. Sempre tindré aquest llibre com a penyora de la col·laboració entre els alumnes i jo per al treball en català . He donat una darrera mirada a un lloc en què he estat molt feliç. Demà voldria anar a casa. Però ara mateix se sent el canoneig i les alarmes són gairebé contÃnues. Hem quedat que ens estarem tota la nit al refugi. Avui deurà ser el darrer dia d’estada a Granollers. A reveure.
Joan Triadú, Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent (Barcelona: Proa, 2001)El desenllaç fou molt més rà pid del que tots havÃem cregut. L’aviació italiana precipità la fi. Bombardejà llargament Girona; destruà materialment Figueres. Aviat arribaren avions damunt el mas Perxers. El primer vol fou de reconeixement. Unes hores més tard aparells de bombardeig vingueren amb bombes i les abocaren damunt el nostre refugi. SortÃrem del mas i escampats pel bosc i pels camps, ajaguts en els marges, sentÃrem xiular les bombes que produïren incendis entorn nostre. Benauradament sortÃrem il·lesos. Però era insensat esperar més. Era l’hora. Tot l’Empordà oferia l’aspecte de la nit de Sant Joan: infinites fogueres tornaven el paisatge trà gic.
Francesc Trabal, conferència al Centre Català de Santiago de Xile (1940), reproduïda a Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939, a cura de Maria Campillo (Barcelona: L’Avenç , 2010)
Tema de la setmana
Ahir va fer 75 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes. És per això que la setmana passada a la Xarxa de Mots vam posar en marxa el blog Els darrers dies de la Catalunya republicana, que reprodueix Ãntegrament l’obra de Rovira i Virgili, reeditada ara per Acontravent. Aquests dies veurem mots trets de passatges de diferents autors que rememoren l’ensulsiada.Â
