[24.01.1939]  A tres quarts de dues de la tarda han bombardejat Granollers. Érem al refugi del pati de l’institut. Les bombes queien molt a prop, xiulaven esgarrifosament i tot tremolava. Al matí, aviat, he anat a l’escola per darrera vegada. M’he emportat tot el que hi havia, que pogués utilitzar-ho l’enemic, a la meva aula. Dia clar, amb un estrany silenci. Només se sent al fons de tot la remor de la corrua de fugitius a la carretera. He arrencat, amb el cor trencat, tot el que hi havia a les parets, fet pels nens i m’he entretingut a estripar molts papers. M’he endut el Diccionari Salvat Català en un volum que vàrem comprar entre tots per noranta-nou pessetes republicanes. Sempre tindré aquest llibre com a penyora de la col·laboració entre els alumnes i jo per al treball en català. He donat una darrera mirada a un lloc en què he estat molt feliç. Demà voldria anar a casa. Però ara mateix se sent el canoneig i les alarmes són gairebé contínues. Hem quedat que ens estarem tota la nit al refugi. Avui deurà ser el darrer dia d’estada a Granollers. A reveure.

Joan Triadú, Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent (Barcelona: Proa, 2001)

El desenllaç fou molt més ràpid del que tots havíem cregut. L’aviació italiana precipità la fi. Bombardejà llargament Girona; destruí materialment Figueres. Aviat arribaren avions damunt el mas Perxers. El primer vol fou de reconeixement. Unes hores més tard aparells de bombardeig vingueren amb bombes i les abocaren damunt el nostre refugi. Sortírem del mas i escampats pel bosc i pels camps, ajaguts en els marges, sentírem xiular les bombes que produïren incendis entorn nostre. Benauradament sortírem il·lesos. Però era insensat esperar més. Era l’hora. Tot l’Empordà oferia l’aspecte de la nit de Sant Joan: infinites fogueres tornaven el paisatge tràgic.

Francesc Trabal, conferència al Centre Català de Santiago de Xile (1940), reproduïda a Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939, a cura de Maria Campillo (Barcelona: L’Avenç , 2010)