Definició
Persona roïna, mesquina, menyspreable, sense escrúpols.
També tenim l’ase belitre, ‘home de poc enteniment, però amb prou picardia per cercar les seves conveniències’ (Mallorca) i el boig-belitre, ‘que no té el seny complert, però sap cercar ses conveniències (Empordà)’. I els refranys «Lladre que roba a belitre, no se n’ha de confessar»: es diu quan es parla d’algú que ha robat o defraudat a una persona dolenta, i «Consol de molts, consol de belitres» (Manacor). Tot això (i moltes coses més) ho trobem al DCVB.
Etimologia
‘Trapella’, ‘pòtol, home sense profit’; alteració fonètica de blitre, altres vegades en la variant blitiri o blediri: provenen totes del grec blítyri [βλίτυρι] (d’on potser també prové brètol), emprat pels escolàstics com a tipus de mot que no vol dir res, i d’ací estès a persones que no valen res o insignificants i després a la gent sense profit i persones vils. Tenim el verb belitrejar, ‘fer belitrades’, que serien els actes propis dels belitres.
Usos
Llavors, bleda que era, encara li vaig dir:
Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968]), pàg. 77
—Tu, Andreu: quan era nina un homo casat se me va declarar, i de tot d’una me feia creure que era fadrí.
I el cabota de n’Andreu em va respondre que era ben natural, que els homes són per a demanar i les dones per a negar.
—No siguis belitre. Tu només veus el món per un caire. Saps quines idees més estretes!
I ell va repetir la seva opinió sobre els homes i les dones. I au, vinga una altra pessigada!
—He rebut una postal —va seguir— d’una alemanya que vaig conèixer l’any passat. Diu que ve i me du un rellotge i una camisa.—Com que me dic Jaume, que això sortirà…
Sebastià Alzamora, Miracle a Llucmajor (Barcelona: Proa, 2010)
Donya Maria Antònia ja començava a tenir-ne prou:
—Deixa’l fer, en Pere de Son Gall —va dir, sense mirar-lo—. No trobes que ja li has fet mal a bastament?
—No me’l defensis, ara, aquest belitre! —va explotar don Jaume, més prompte que una pedra foguera—. Ja te vaig advertir que no te’n volia tornar a sentir parlar ni motar! Tens sort que no som a ca meva, perquè te trauria defora…
Tema de la setmana
Insults i renecs que trobem al diccionari 1.111 llamps i pestes. Diccionari d’insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir, d’Antoni Rodríguez Mir (Palma: Lleonard Muntaner, 2024).
Coneixia la paraula, però no el seu sentit: el punt fronterer entre Portbou i Cervera es diu el coll dels Belitres. Ara em pregunto qui devien ser els belitres en qüestió. Podria tractar-se d’una manera de descriure (i de fotre) els gendarmes francesos i els guàrdies civils espanyols que s’hi passaven les jornades laborals, sense que ho entenguessin? Seria bonic.
Al Diccionari etimològic i complementari, Joan Coromines recull, a l’entrada belitre:
És belitre una paraula que en les últimes generacions s’ha conservat
més usual en les comarques insulars i pirinenques, […] expressió freda
i despectiva de la idea d’home que viu sense fer res de bo, vagabundejant
i alimentant-se de fruitetes o bestioles sense gust ni valor però fàcils
d’haver, o bé, a la que salta, de feinetes menyspreables i accions
indulgents o caritatives, i sovint dormint al ras com un pòtol.
I aquí una nota:
D’ací el Coll dels Belitres a Portbou, a la ratlla de Cervera, lloc on
acampaven els pòtols deturats per l’una o l’altra policia.
Ostres, m’heu trencat totalment els esquemes amb aquesta paraula.
Jo la coneixia de la cançó “La gata i el belitre” i, per la lletra que té, m’havia imaginat que un belitre era un gos.
Ara me la miraré d’una altra manera.
Per a més informació sobre la cançó:
https://tallerescripturamusicologica.blogspot.com/2022/05/la-gata-i-el-belitre.html
https://www.revistacaramella.cat/la-gata-i-el-belitre/
Oh, quina versió preciosa d’aquesta cançó que ens has fet descobrir, Mireia!
https://www.youtube.com/watch?v=di1fdwliIuY
Rufaca Folk Jazz Orchestra, prenc nota d’aquest disc (Beatus Ille) per comprar-lo de seguida que pugui. Gràcies!
Per tant, el belitre de la cançó, un gos sense amo, un rodamon que s’enduu totes les garrotades. Bonica cançó popular amb diferents versions.
També l’havia sentit, però més aviat per referir-se a un captaire o vagabund i, certament, en aquesta cançó fa referència al pobre gos…