Definició
Etimologia
De bajà , ‘neci, ximple’, del llatà bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campà nia renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insÃpides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
Usos
No són les meues accions allò que descric, sóc jo, la meua essència. Crec que cal ser prudent quan un es jutja i, alhora, conscienciós per donar-ne testimoni, baix o elevat, indiferentment. Si em jutjava bo i savi, o quasi, ho proclamaria a crits. Dir menys d’un mateix del que hi ha en realitat és bajaneria, no modèstia. Pagar-se menys del que un val és covardia i pusil·lanimitat, segons Aristòtil. Cap virtut s’ajuda de la falsedat; i la veritat no és mai matèria d’error. Dir d’un mateix més del que hi ha no sempre és presumpció, sovint és encara covardia. Complaure’s en excés d’allò que un és, caure en amor indelicat d’un mateix és, al meu parer, la substà ncia d’aquest vici.
Michel de Montaigne, «Sobre l’exercici», dins Assaigs, llibre segon, traducció i notes de Vicent Alonso (Barcelona: Proa, 2007), pà g. 85
Tema de la setmana
Mots trets de traduccions del francès