Quan me n’adono, la insignificant càrrega que portàvem es trobava ja repartida entre sis camells. Però com que eren més de sis els que havien vingut a provar fortuna, encara una caixa o fardell no estava ben lligat, que tot seguit en venien dos o tres més, i enmig de ronques exclamacions i malediccions l’arrencaven amb violència per col·locar-lo sobre algun altre de llurs camells. Què fer enmig d’aquella babel? Els ensenyo el contracte; però no saben llegir. Intento llegir-los el paràgraf que parla del nombre de camells, però no n’hi ha cap que vulgui escoltar. Tot és inútil. Per sort em recordo aleshores que entre els àrabs té raó aquell qui més crida, i que la natura no se m’ha mostrat gens avara en aquest punt.

Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 68

Evocació de quantes hores he passat de la meua vida en llibreries, temps feliços i suggeridors, també xarrant amb el llibreter de vasta memòria, que verifica d’una manera eficaç aquella babel de papers i coneix els clients pel nom i, fins i tot, pels gustos. On he trobat amors, no tan carnals com els altres, on he descobert personatges literaris i autors sense els quals ara la vida no seria igual, o aquells productes rars i estranys, joies tant de lectura com de tipografia.

Josep Ballester, El col·leccionista de fades (Alzira: Bromera, 2009), pàg. 32