Definició
Acostumar, habituar.
Avesar algú al treball, a l’estudi. Cal avesar-lo a obeir. Avesar-se a un menjar. No t’avesis a respondre malament.
Etimologia
Del llatí advitiare, que, al seu torn, deriva de vitium, ‘vici’. De manera que, fet i fet, avesar i aviciar comparteixen l’origen, malgrat que avui tinguin significats prou distints.
Usos
Si tinguéssim en compte l’antiguitat i prou, no l’hauríem pas proposada, aquesta entrada, perquè el verb acostumar el tenim documentat d’ençà del segle XIII i, en canvi, avesar no apareix escrit fins al XVI. Però ens trobem que avesar recula per imitació de la llengua dominant. I això que en castellà també hi és, avezar, però s’hi fa servir molt més acostumbrar.
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 25Primer callàrem i oblidàrem ses cançons. Després vàrem cloure es ulls i oblidàrem es paisatge. I ara no sé si encara hi som a temps o si mos hem d’avesar a viure dins un desert sense cap ombra.
Toni Gomila, Acorar (Manacor: Món de Llibres, 2012), pàg. 57En Francesc es va avesar a anar-se’n a dormir amb l’ós cada dia del món. No es podia adormir si no el tenia ben abraçat.
Joles Sennell, L’ós groc (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993)
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Salvem els mots, de Jordi Badia i Pujol (Rosa dels Vents, 2021)