Definició
Causar un espant o una impressió forts.
L’espetec del llamp ens va astorar a tots.
Es van astorar en saber que en Miquel havia tingut un accident.
Etimologia
D’astor, del llatà vulgar acceptor, modificació del llatà clà ssic accipiter, ‘astor’, on influà el verb accipere, ‘rebre, agafar’, d’on el mot significaria ‘el qui agafa’, essent l’astor un ocell rapinyaire.
Usos
Potser no ho pots tot, però m’astores si arribes, vigorosa i silent, per destorbar la puresa amb què voldria vestir els meus versos.
Vicent Alonso, «Memòria», dins Del clam de Jasó (Vic: Cafè Central/Eumo, 2002), pà g. 55
   Llavors, quan em multipliques en ulls i mans d’altres temps, no sé qui sóc ni si podré suportar la culpa de l’escissió que em regales.
   De quina innocència em serviré contra el pas tossut dels dies? Contra les paraules, de quin silenci?
Tema de la setmana
Mots trets de poemes