Definició
Acció d’anostrar, que és ‘fer nostre’ o ‘traduir a la nostra llengua’.
Etimologia
De nostre, del llatí noster, -tra, -trum, mateix significat, derivat de nos, ‘nosaltres’.
Usos
Imagineu-vos que aquest capítol s’hagués titulat «Deixeu de dir gilipolles, joder!». Com l’hauríeu pronunciat? Més ben dit, com l’heu pronunciat? Com us heu imaginat el so inicial dels dos mots en cursiva? No cal que m’ho digueu que ja ho sé. Però no patiu, ara no us obligaré a baixar al carrer a engegar quilipolles i codert a tort i a dret. Començarem amb un exercici més senzill, basat en el principi de l’anostrament. Anostrar significa ‘fer nostre’ i també ‘traduir a la nostra llengua’, i és el principi fonètic que apliquen les llengües normals a l’hora de pronunciar noms i topònims d’idiomes estrangers, també conegut com a «efecte Platiní». Platiní és la pronúncia francesa, aguda, del cognom italià Platini, que és paraula plana, com Martini. I mai us ha fet riure perquè sempre l’heu sentit així, amb accent a l’última síl·laba, igual que tampoc us fa riure Pérez pel mateix motiu, i en canvi sí que us en faria si el sentíssiu pronunciar «Pérets», que més o menys és com ho fan els italians.
Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 58
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Nivell Ç, l’últim de Pau Vidal
Els meus avis no sabien, o els era difícil pronunciar els sons de g, j, o bé z castellana, d’aquesta manera deien la frase “la cruz roja de Badajoz” d’aquesta manera (amb sorna): “la crus roca de va de cos”
A Mallorca també era molt habitual canviar els sons de j/g per c, i també hi havia bastanta sorna. Ara però, passa al revés que la pronúncia del català per acostar-la al castellà
Com els meus avis i no parlaven ni una paraula de castellà