Ara tot es torna a animar. Els cafès són plens —tota la tarda i part de la nit. Les tertúlies són innombrables. Les tertúlies es renoven constantment: anants i vinents. Totes són polítiques. Una qualsevol petitesa es converteix en una qüestió política. Es discuteix aferrissadament. De vegades la qüestió és tan minsa que es fa difícil de comprendre-la. El periodisme no pot entrar en aquest formigueig de nimietats grotesques. La nimietat és una de les característiques provincianisme. Però és un fet: aquesta efervescència agrada.

Josep Pla, «Madrid. L’adveniment de la República» (1931), dins Notes per a Sílvia (1974)

Una vegada hi havia un dimoni que sempre es posava al mig del pas. No deixava de tenir bones qualitats, les coses com siguin, però, per més que l’hi havien retret, no aconseguia desempallegar-se d’aquest vici, si no es vol tant, d’aquest mal costum, que se li havia agreujat notablement d’ençà que tenia mòbil. Amb aquest aparell diabòlic encastat a l’orella, sense adonar-se’n però com si ho fes expressament, s’aturava als llocs on feia més nosa als anants i vinents. Per exemple, a les escales.

Albert Jané, Calidoscopi informal (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017), pàg. 1.174