Definició
Que denota passió, que té un temperament apassionat.
El poeta aspirava a arribar al fons dels cors per mitjà de les seves abrandades paraules.
Sempre m’he considerat un melòman abrandat.
Van arribar mitja dotzena d’abrandats que van engrescar tots els treballadors de la fàbrica a afegir-se a la revolta.
Etimologia
D’abrandar, de brandar, del germànic brand, ‘fulla d’espasa’ (en català antic bran també era ‘espasa’), pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germànic també vol dir ‘incendi’, derivat del germànic comú brinnan, ‘cremar’ (alemany modern brennen).
Usos
Hem posat tantes esperances en l’escola que, mentrestant, hem anat perdent l’esport (en quina llengua funciona el futbol a casa nostra?), el lleure (oh, els esplais on ensinistren els monitors perquè parlin en inclusiu però no perquè parlin en català), per no parlar dels audiovisuals, de les xarxes, del món referencial de la canalla. I, mentrestant, avis que es troben que els néts els parlen en castellà, nanos amb el català com a llengua inicial que es relacionen entre ells en castellà i abrandats que parlen en castellà als desconeguts mentre es queixen que no hi ha manera que parlin català.
Carme Junyent, «De matemàtiques i gimnàstica», dins Deu lliçons per a salvar el català (Barcelona: La Campana, 2024), pàg. 109
Tema de la setmana
Mots i passatges de Deu lliçons per a salvar el català, de Carme Junyent, a cura de Jordi Badia i Pujol