[5 de juliol del 1907. Basilea]  Com aquí tothom ja parla alemany, surt armat amb el diccionari castellà-alemany dins una butxaca i l’alemany-castellà dins l’altra dispost a envestir qualsevol en alemany, i a dir qualsevol desbarat en aquesta llengo, que, surta del llevant surta del ponent, he d’aprendre amb l’ajuda de Déu, o el diantre en passarà. Són devers les set i envest un fadrí d’un cafè, dalt el portal, demanant-li, perquè no en veig cap, a on trobaria cotxes de lloguer. A força de forces mos entenem una mica, no gaire, i me diu que, des que han posat tramvies, no n’hi ha, de cotxes de lloguer. Camín un poc per dins el carrer amplíssim i netíssim a on me trob. Puig a un tramvia i passam per devora una esglesieta nova, romànica, deliciosa. Deman què és, i me diuen: Pauluskirche, i que és protestant. Una església protestant! És la primera que veig en la vida. Quina impressió més estranya de curiositat i de greu de l’ànima! De defora no es diferencia en res d’una catòlica.

Viatge a Alemanya i altres nacions