Recordo que, de primer moment, em va sorprendre la facilitat amb què lliscava la traducció, a causa de l’estil planer, sense arcaismes ni cultismes (que Wisława Szymborska a dretcient defugia); la seva universalitat (una ceba és una ceba a Polònia i arreu: vegeu el poema dedicat a aquest bulb); com també la gairebé absència de polonitat, un tret limitador característic de molts escriptors d’aquell país (de Gombrowicz a Mrozek).

Josep M. de Sagarra Àngel, «La sublimitat del que és quotidià» (suplement Cultura del Punt Avui, 16 de febrer del 2012)

Certes persones han retret a l’autor de no conèixer lo llenguatge dels vells temps més que no en saben les llebres d’explicar contarelles. En altre temps aquestes persones hagueren estat anomenades, a dretcient, caníbals, ronyosos, sicofantes, fins i tot provinents de la bona ciutat de Gomorra.

Honoré de Balzac, Contes drolàtics (Barcelona: Riurau, 2010), pàg. 187 (traducció de Jaume Ortolà)