Definició
Deliberadament; a posta, amb plena consciència del que es fa.
No és tan innocent com et penses; tu creus que no, però segur que ho va fer a dretcient.
«Hom no fa mai el mal tan plenament i tan alegrement com quan el fa a dretcient», va dir Pascal.
Etimologia
Locució llatinitzant, de a dret i el llatí sciens, -ntis, participi present de scire, ‘saber’ (cf. a gratcient).
Usos
Recordo que, de primer moment, em va sorprendre la facilitat amb què lliscava la traducció, a causa de l’estil planer, sense arcaismes ni cultismes (que Wisława Szymborska a dretcient defugia); la seva universalitat (una ceba és una ceba a Polònia i arreu: vegeu el poema dedicat a aquest bulb); com també la gairebé absència de polonitat, un tret limitador característic de molts escriptors d’aquell país (de Gombrowicz a Mrozek).
Josep M. de Sagarra Àngel, «La sublimitat del que és quotidià» (suplement Cultura del Punt Avui, 16 de febrer del 2012)Certes persones han retret a l’autor de no conèixer lo llenguatge dels vells temps més que no en saben les llebres d’explicar contarelles. En altre temps aquestes persones hagueren estat anomenades, a dretcient, caníbals, ronyosos, sicofantes, fins i tot provinents de la bona ciutat de Gomorra.
Honoré de Balzac, Contes drolàtics (Barcelona: Riurau, 2010), pàg. 187 (traducció de Jaume Ortolà)
Tema de la setmana
Vosaltres teniu la paraula: el mot d’avui és un suggeriment de Josep M. Casas i Bayer, de Barcelona.