Definició
Que ha complert els cinquanta anys i no arriba als seixanta. També en podem dir quinquagenari -ària, però costa més.
Etimologia
De cinquanta, del llatí vulgar cīnquanta, contracció del llatí clàssic quīnquagĭnta, mateix significat. Més mots formats en la mateixa línia són trentí, quarantí, seixantí, etc.
Usos
Quan la porta es va obrir, en Fazio s’enretirà per deixar passar una cinquantina rossa tirant a grassa, pintada com un lloro i amb un abric de coloraines que semblava de la Cruella de Vil.
Andrea Camilleri, El mètode Catalanotti (Barcelona: Edicions 62, 2021), traducció de Pau Vidal, pàg. 110
—Segui, si és tan amable —la rebé cavallerosament el comissari tot indicant-li la cadira de davant seu.
La senyora tenia uns andamis oscil·lants com si anés en barca.
S’assegué a la punta de la cadira, s’allisà la faldilla, mirà el comissari i somrigué. Comptat i debatut, si li treies el dit de maquillatge que duia a la cara tenia una expressió simpàtica.Trucà i entrà.
Andrea Camilleri, L’edat del dubte (Barcelona: 2012), traducció de Pau Vidal, pàg. 107
L’Attilio Geremicca, un cinquantí sec com un bacallà que fumava un tabac pudent com una mala cosa, i que en Montalbano estava convençut que era una barreja feta amb merda de gallina, estava de peu dret i observava, amb una mena de microscopi gegant col·locat damunt d’una taula grossa, un bitllet de cinquanta euros.
Tema de la setmana
Aquests dies veurem més mots trets de traduccions, com els de la setmana passada, però tots d’un sol autor i un sol traductor: Andrea Camilleri (1925-2019) i Pau Vidal, respectivament. Si la salut l’hagués acompanyat, Camilleri hauria fet 100 anys el 6 de setembre proppassat, avui fa un mes. Als enllaços, material camillerià per donar i per vendre.