Definició
1 Pressa, rapidesa.
Ella anà on era el seu fill amb una gran cuita.
2 Situació extremament difícil.
M’ha socorregut en totes les meves cuites.
Etimologia
De cuitar, probablement del llatí vulgar coctare, derivat de coctus, forma vulgar en lloc de la clàssica coactus, participi de cogĕre, ‘forçar, obligar’.
Usos
—Com pot ser? És més, com pot ser que hagis accedit a un matrimoni sense amor? Que no n’has tingut prou, veient la infelicitat dels pares?
Núria Pradas, La vida secreta de la Sylvia Nolan (Barcelona: Columna, 2022)
La Caterina es va quedar mirant fixament la seva germana. De quina infelicitat li parlava? Ni de petita ni després, de joveneta, havia tingut temps ni potser tampoc qualitats per aprofundir en les realitats de la vida que s’obrien davant dels seus ulls; i encara menys en les cuites conjugals dels altres; dels seus propis pares.La sortida del sol m’ha fet retornar d’ultratomba. Era d’una bellesa inefable, i tota la meva disposició a morir s’ha esvaït enmig d’aquell devessall de llum. No s’acabava mai; fins al punt que m’ha semblat prou recompensa per a les cuites i tribulacions d’aquest món.
Eli Brown, Pólvora i canyella (Barcelona: La Campana, 2016), traducció de Xavier Pàmies
Tema de la setmana
Dels dos sentits de cuita ens interessa avui el segon, perquè si divendres ballàvem els goigs de sant Prim, aquests dies veurem altres mots relacionats amb l’estretor, les dificultats, els destrets.