Gemma Gorga

Algunes matinades
ens criden pel nom
en veu molt baixa,

a la impensada ens desvetllen d’un son
per submergir-nos en un altre son
encara més incomprensible
i equívoc.

Endormiscats i descalços fem cua
sota la secreció lacrimal
dels fluorescents,
mentre esperem
que un dia o un altre ens donin permís
per despertar.

L’última vegada que la vaig veure
li repetien que li faltava un paper
(copets insistents de l’índex
sobre la fòrmica pelada del taulell),

un paper,

només un paper,
i ja no et despertes.

Gemma Gorga, «La llista», dins Mur (Barcelona: Meteora, 2015)

ℵ

The List

Some early mornings
they call us by name
very quietly,

at the spur of the moment, they wake us up from sleep
to submerge us in another sleep
still more incomprehensible
and equivocal.

Drowsy and barefoot we stand in line
under the teary secretion
of fluorescent lights
while we wait
for one day or another to give us permission
to awaken.

The last time I saw her
they repeated she was missing a paper
(index finger tapping, insistent,
on the peeling Formica countertop),

one paper

one single paper
or you no longer wake up.

Traducció a l’anglès de Sharon Dolin, publicada a The Los Angeles Review