Definició
Fer de cos, defecar.
El malalt ha anat dos cops avui. Vaig regularment cada dia.
Etimologia
Del llatà amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatà vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
Usos
«Que has fet? Curt o llarg?» (en el sentit d’orinar o defecar, com els nens anglesos diuen, segons m’informa el Matthew Tree, ‘fer número u’, pixar, i ‘fer número dos’, cagar). ‘No vaig’ seria ‘no aconsegueixo defecar. «Avui he anat». «No acabo d’anar». «Beu molta aigua i anirà s». El restrenyiment és una gran font de tresors lingüÃstics. Perquè el pà nic a les paraules escatològiques és un distintiu de la bona societat.
Enric Gomà , «Tot correcte» (Núvol, 10 d’octubre del 2016)
Tema de la setmana
Anar té moltes accepcions i pot voler dir moltes coses… també va bé com a eufemisme, que és el que veiem aquests dies.