Carles Torner
Músics, teló! Un focus alça el sol i fa la nit
dintre l’escena del poema.
Blanc, el poeta avança resplendent,
comença amb molt aplom
i s’entrebanca en recitar un vers massa llarg, vol desfer el nus i s’embarbussa i cau
per l’extrem dret.
Tot sembla absent, com un avorriment.
Amb peus de plom entra el lector, atent al cruiximent
de cada fina taula sota els passos indecisos.
S’arrisca: Clas! Clas! Dóna ordre als músics que s’engeguen,
enfila passos de claqué
i s’apropia al ritme cada vers
d’un món poètic i petit,
amb sol fingit, amb horitzons de drap
rere un espai servat, commòs, limitadíssim.
Carles Torner, L’àngel del saqueig (Barcelona: Edicions 62, 1989)
Comentaris recents
poliglot -a
Aquest mot m'ha fet recordar una anècdota de l'ad...
pèlag
A Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedè...
ànima de càntir
Totalment d'acord en que jo sempre ho he sentit di...
onatge
La frase del dia que heu triat avui, de l'Albert J...
llòbrec -ega
Segons l'Onomàsticon de Coromines, el nom del riu...