Magí Camps

La salut de la llengua catalana passa per una onada espe­cialment crítica si fem cas de la xifra de parlants, que ha reculat, i dels mals averanys que alguns vaticinen. Contra aquesta malaltia crònica hi ha qui diu que cal trobar-hi una vacuna, però llavors hi ha qui surt amb un ciri trencat i afirma que el que cal trobar-hi és un vaccí. Entre les diferents empreses que fabriquen vacunes i vaccins, el llegir ens fa perdre l’escriure.

Ara Enric Gomà, un enamorat del Hollywood daurat, contraataca amb El català tranquil (Pòrtic), un llibre que qualifica de manifest i que aporta un seguit de reflexions interessants sobre la llengua de Dolors Monserdà. Seguint l’estil de John Wayne, Gomà ha penjat els guants de boxa i s’estima més fer anar la paraula viva i deixar-se de tanta cotilla: “Hem de procurar que la llengua no ens quedi antiga”. I adverteix contra el perill de fossilització: “Si no acceptem el català popular, potser sí que el català desapareixerà el 2060”.

 
Enric Gomà proposa prendre’s el català
amb més tranquil·litat i menys cotilles
 

 
Gomà sosté que encara que els parlants, sobretot els escriptors, han de poder fer servir sense complexos paraules que no són normatives, això provoca friccions, com ara que els correctors, amb el diccionari a la mà, qüestionin algunes solucions. Per això es mostra partidari de ser més ràpid a l’hora d’admetre paraules dins la norma, quan faci decennis que es fan servir i hagin demostrat que estan assentades.

Com a exemple, al llibre hi refereix lot (llanterna), que prové d’una marca comercial: “Va néixer a Barcelona el 1925 i es va estendre per mig país”. L’empresa era Ràdio-Lot i Gomà explica que “als anys cinquanta i seixanta, als agrupaments escoltes i als esplais, es deia i s’escrivia lot”. Però com que Fabra no la va entrar al diccionari i l’IEC no l’ha incorporada fins al 2019, “gairebé cent anys després (…), arran del caràcter no normatiu de tot aquest temps, el seu ús ha minvat”. Amb l’estil directe i humorístic marca de la casa, Gomà hi afegeix: “Els gendres arriben quan les filles són casades”.

En la conversa que va tenir amb els periodistes quan va presentar el llibre, l’autor va apuntar que, per considerar que una paraula està assentada, 30 anys és una xifra més que suficient, i refereix el guai, que ell ja deia quan era jove. Per això considera que el Twitter és “una gran oportunitat per al català”, perquè s’hi barregen registres i parlants de diverses procedències geogràfiques i de variats nivells lingüístics.

Esperem que Gomà pugui mantenir la tranquil·litat i un dia no hagi de treure el mal geni, com fa John Wayne en una de les moltes escenes memorables de la pel·lícula.

La Vanguardia, 1 de març del 2021