Definició
En la nit anterior a la darrera passada.
Despús-anit em vaig desvetlar i em vaig passar tota la nit de clar.
Vam quedar per a sopar despús-anit i tot va anar molt bé.
«Per a denominar la nit anterior a la de despús-anit s’empren les locucions despús-anit l’altra i despús-anit no, l’altra. «Despús-anit l’altra els veïns del costat tenien visita i no paraven de xarrar i de riure i em vaig adormir a les tres del matí.» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015)
Etimologia
Del català antic despuis, variant de despuix (compost de des- i puix), i anit. Amb despús es formen també els mots despús-ahir (abans-d’ahir) i despús-demà (demà passat). Vegeu-ne més informació aquí
Usos
—Has llegit açò, Canut? Han atracat un mas de la urbanització on tenen la casa els teus cosins. Despús-anit. El propietari va intentar resistir-se i li van fotre una pallissa, els malparits. La policia sospita que es tracta d’una banda de russos. Diu que ja fa temps que els segueixen la pista, però no han sigut capaços d’atrapar-los.
Vicent Usó, El músic del bulevard Rossini (Barcelona: Proa, 2009)En nits com aquesta havia jugat a comptar estrelles: cent, mil, tres mil, milions d’estrelles sobre es seu cap, llumenàries de Jahvè per guiar es homos. Haguérem hagut d’embarcar-nos avui i no anit amb sa ventada. Anit? Despús-anit? Anit l’havia passada al bordell, lluny del xabec que els havia de portar a Liorna, i li pareixia que tot no havia succeït en tan poques hores, sinó amb molt de temps, setmanes almanco, i no se’n podia avenir que tot allò li hagués passat a ell, a qui durant denou anys res no havia succeït més que l’amor per Maria.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994)
Tema de la setmana
Mots amb guionet
La darrera nit passada, a Eivissa es diu anit passada. I, la nit del mateix dia, anit.