fer diners llargs

Definició

Fer molts diners.

Amb ‘The Mousetrap’ Agatha Christie va fer diners llargs.

També s’usa l’expressió tenir diners llargs, ‘tenir molts diners’.

Etimologia de diners

Del llatí denarius, ‘moneda romana d’argent de deu asos’, derivat de deni, ‘cada deu’, i aquest, de decem, ‘deu’.

Usos

  • No diré que, fent literatura, un es converteixi en milionari, però l’època del desprestigi i la misèria, afortunadament, va passant de mica en mica. És més; avui dia hi ha persona que, escrivint proses en català, arriba a fer diners llargs. El senyor Josep Maria Folch i Torres podria dir-nos-en alguna cosa. L’obra novel·lística d’aquest senyor és un veritable negoci editorial; ell sol nodreix una quantitat de boques espirituals que fa escruixir.

    Josep M. de Sagarra, «La por a la novel·la» (La Publicitat, 25 d’abril del 1925), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 425
  • —Estic a punt de fotre el camp, ja ho veus!
       —A l’estranger, vols dir?
       —Sí.
       L’he llambregat, sorprès.
       —Ara que tothom comença a tornar? No facis ximpleries. Un escrivent…
       —La dona té un cosí a l’Argentina —m’ha interromput—. Sembla que ha fet diners llargs; ha obert un magatzem de ferreteria, però és un perfecte ignorant, un imbècil. I com que sap que jo sé una mica de comptabilitat i que en qüestions de despatx m’hi entenc, ara no para d’escriure que si patatim, que si patatam… Ja t’ho pots imaginar.

    Manuel de Pedrolo, Milions d’ampolles buides (Barcelona: Laia, 1976)

Tema de la setmana

Paraules i expressions relacionades amb els diners

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “fer diners llargs”

  1. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    Deia Sagarra: “Avui dia (1925) hi ha persona que, escrivint proses en català, arriba a fer diners llargs”. Prop d’un segle més tard, hi ha algú que, “escrivint proses en català”, arribi a fer diners llargs?? O encara que no siguin tan llargs?…

    Respon
  2. Pau Vidal — Vila de Gràcia

    Hola, M. Àngels. Això és com la llet i els seus derivats: els qui ens dediquem a l’escriptura vivim sobretot dels derivats: articles de premsa, guions per a ràdio i tele, classes en escoles d’escriptura, xerrades… Fins i tot de fer crucigrames, com és el meu cas.
    Ara, de pela llarga només en conec un cas: en Jordi Sierra i Fabra. Però en realitat no compta com a model, perquè no poden saber quina part de la propina li ve dels llibres en castellà, que també n’ha fet molts.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

peculiral