Definició
Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat.
Fer-se, partir-se la clenxa.
Es feia la clenxa al mig, però un bon dia va decidir fer-se-la al costat.
Etimologia
D’origen incert, sembla pròpiament derivat de clenxar, ‘separar els cabells’, que podria provenir d’un verb clenticare, ‘inclinar, dominar (el cabell)’, d’origen preromà, indoeuropeu.
Usos
La veritat és que jo sóc la primera a deformar la meva imatge. Tu saps que, després de llegir un llibre o de veure una pel·lícula, tardo a deslliurar-me’n, que puc estar dies oprimida per un camp de concentració o donant voltes a una història mal resolta. Doncs bé, avui tinc el dia romà. M’he passat la tarda entre déus i no puc evitar sentir-me romana de cap a peus. Em veig com si portés els cabells partits per una fina clenxa i cargolats en trenes a la nuca. M’he perfumat amb olis i pomades i escric amb càlam sobre un rotlle de papir.
Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 101O de la mare quan els matins de diumenge em pentinava amb colònia, passant-me la pinta des de la coroneta fins al front per a fer-me després una clenxa perfecta partint els cabells i rectificant amb la punta d’un dit mullada amb saliva algun cabell que s’hagués quedat solt sobre el front, i em posava una camisa blanca ben planxada amb el coll emmidonat, calcetins blancs i sabates llustrades abans d’enviar-me a missa d’onze amb els germans perquè ella, devota i matinera, ja havia tornat de la missa de vuit.
Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 170
Tema de la setmana
Mots relacionats amb els cabells
Cal reivindicar la paraula clenxa. Avui hi ha massa gent que utilitza la paraula “ratlla”. Des de petit la meva mare em va pentinar fent-me la clenxa.
A Vilobí d’Onyar també dèiem que fèiem la clenxa al porc un cop mort i socarrimat. L’obríem des del cap fins a la cua per començar a especejar-lo.