Maria-Mercè Marçal
M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.
¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?
¿O un llapis de colors
que em dibuixa una platja
entre els llavis?
¿O un pinzell de poeta?
¿O el dit gros del meu peu?
Avui sóc la sirena
que té cames
i cua d’escata.
Maria Mercè Marçal, Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)
Comentaris recents
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...